Ayuntamiento de Els Guiamets

A l'Atenció del Sr Alcalde.Soc de Torelló, pcia. de Barcelona, i em plau adreçar-els-hi la consulta següent:El meu pare, estigué en el front de l'Ebre, a l'any 39, patint els bombardejos de l'exercit franquista, arribant a travessar el riu, fins que la seva companyia, va haver de retirar-se, en front de la superioritat de l'enemic, tornant a creuar-lo per les passeres de taulons damunt de l'aigua. Però quan va estar del nostre costat, en mig del bombardeig i havent-se refugiat en una casa de pagès,junt amb altres companys, va caure ferit per un tros de metralla d'un obús, que va esclatar damunt d'una paret mestre de la casa. Segons ens explicava anys després, de seguida fou traslladat cap a la rereguarda, igual que altres ferits a un hospital de campanya, i finalment els van portar cap al nord, prop de la frontera de França. No tinc dades exactes de com el van traslladar, atès que no puc recordar tots els detalls de les seves vivències ni els seus recorreguts. Jo suposo que podria molt ben ser, que l'haguessin carregat en el tren hospital 12, a la mateixa estació de Els Guiamets, y que aquest mateix tren, fos el que, arribant a la frontera amb França, o hagués continuat cap a Perpinya o haguessin fet transbordo cap una altre tren, degut potser, al canvi d'ampla de les vies. El cas es que, degut al rumor que sentia entre els companys, de que aquell tren es dirigia als camps de concentració francesos o alemanys d'extermini, quan va arribar a Perpinyá, va saltar del tren, i es va anar a refugiar a la casa del germà de la meva mare, que ja feia uns anys que hi estava radicat. Allà es va acabar de recuperar i després, treballar en la mateixa fàbrica que aquell, tenia on feien productes de canya.A tot això, ja corria l'any 40 i al començar a cartejar-se amb la meva mare, que ja festejaven abans de marxar al front, ella va decidir, anar-se'n a peu cap a Perpinyà amb un guia, des del seu poble natal, Sant Julià de Vilatorta, creuant per coll d'Ares, i Prats de molló. En arribar a la casa del seu germà, i retrobar-se amb el meu pare, de seguida es varen casar i de resultes, vaig nàixer jo, el dia 1 de setembre de 1941.Al cap de tres anys van tornar a Catalunya, aprofitant que el règim franquista ho permetia pels que no tinguessin cap causa greu, i finalment, vam emigrar a l'Argentina a l'any 1956. Els meus pares hi van morir i jo vaig tornar a Catalunya en el 83.Havent exposat un resum de la història del meu pare, necessitaria saber si existeix en el vostre ajuntament, algun registre del combatents que van caure ferits i carregats en aquest tren hospital que sortia de l'estació de Els Guiamets, per tal de certificar que el meu pare, Manuel Suñé i Bonan va lluitar en la batalla de l'Ebre, l'any 1939 i consti que va a estar ferit.Agrairé, doncs que sigui admesa aquesta consulta, desitjant rebre una resposta positiva, que en aquest cas, em desplaçaria fins el vostre poble, per tal de consultar els arxius, en cas de que existeixin i presentar la documentació que em sol·licitin.Resto molt agraït per la vostre atenció, saludant-los molt cordialment.Manuel Suñé i RieraCarrer Nou, 63 BTorelló - Barcelona